background image

Intervenció a l’església 

de Sant Víctor de Seurí 

de l’artista Santi Moix 

(Sort - Pallars Sobirà) 

Intervenció a l’església de Sant Víctor 
de Seurí de l’artista Santi Moix 

(Sort - Pallars Sobirà) 

Antecedents

Santi Moix arriba a Seurí quan és encara un nen. Tot el que hi veu i sent, els colors, 
les llums, les olors, la gent, li deixen una petjada que perdurarà amb els anys. La vida 
el portarà lluny de Seurí, també de la seva Barcelona natal. Però el Santi torna una 
vegada i una altra, recordant tots els dies que essent un nen, davant del cavallet, 
pintava aquells paisatges de muntanya, les vaques als corrals, els pagesos, el verd dels 
prats...
En una d’aquestes tornades, dos veïns de Seurí li proposen, en el que ell creu que és 
una broma, pintar l’església del poble. L’Església! Però no es tracta de cap broma, és 
una idea esbojarrada potser, però, perquè no? 
Seurí té en aquest moment 17 habitants. Es troba a 1.200 metres d’altitud, en un racó 
de la vall d’Àssua. Una petita vall del Pallars, desconeguda per gran part dels visitants 

que arriben a aquestes muntanyes atrets pel Parc Nacional, pel riu 
Noguera o la neu. La vall d’Àssua és una vall tranquil·la, de muntan-
yes arrodonides, on la figura del pastor i el pagès és una insígnia de 
la seva identitat. 
I al cap del poble de Seurí, l’església de Sant Víctor. Una església 
que hauria passat desapercebuda als ulls de qualsevol visitant, i que 
s’obre només un cop a l’any. Per la festa major. Un edifici de parets 
altes, marcades pel pas del temps. Humitats, pedaços de guix blanc 
que refan les esquerdes sobre una pintura antiga de tons blaus i 
ocres descolorits. Cicatrius en un edifici barroc, molt modificat, i 
que deixa veure molt poc del seu origen romànic.
En Santi torna a entrar en aquella església aprofitant la missa de 

festa major. És un matí d’estiu. S’hi canten els goigs de Sant Víctor. I hi veu les 
humitats, les esquerdes, les cicatrius de guix blanc. I hi sent el silenci, quan tothom 
n’ha sortit i es tanca la porta, amb una clau llarga i vella.  A fora, el dia és radiant. La 
natura, exuberant. Les llums, el paisatge, els sons, el tràfec de l’estiu. A fora tot és viu.
I llavors el Santi decideix acceptar la proposta. I alhora s’imposa un gran repte. 

L’església i el projecte

L’església de Sant Víctor de Seurí, com d’altres del Pirineu, és un exponent de la 
sensibilitat artística a través dels segles. Ha estat un referent pels seus habitants i 
guarda alguns dels millors records i vivències de la comunitat.  
El repte ha estat fer possible que una petita església de muntanya, a 
través de la intervenció pictòrica de l’artista Santi Moix, ens faci gaudir 
d’una bellesa que desvetlli la nostra vessant sensible.
La natura, el paisatge, els animals, el soroll del riu, les nits estelades, els 
núvols, les tempestes d’estiu, el reflex de la llum blanca als llosats, el 
rajolí d’aigua que no para, les truites... De la mà de l’art, la força que hi 
ha a l’exterior entra i transforma l’interior del temple. 
L’artista ha estat capaç de copsar els colors de l’entorn, plasmant-los en 
la seva creació, fent d’aquest espai un lloc privilegiat per a l’admiració, 
la contemplació, on sembla que la matèria hagi desaparegut i únicament hi resti 
l’harmonia, el color, la llum, i el misteri. 
L’església és un lloc de recolliment i de celebracions litúrgiques, l’art del seu interior 
ens eleva vers el transcendent, vers la bellesa infinita. 

La intervenció de Santi Moix

Les bases de la intervenció de Santi Moix es 
fonamenten en els següents principis:
a) La natura com a element de la cosmogo-
nia religiosa. 
Seurí és una explosió de 
natura durant 
les quatre estacions. La natura s’hi expressa 
amb tota la seva cruesa, rotunditat i bellesa. 
Aquí  Déu ens parla a través de la natura. 
Una flor, el soroll de l’aigua, el fred del vent 
de port; allò  que no veiem, però que 
existeix. Jo cerco saber comunicar allò que 
existeix, però que no veiem, allò que només 
Déu veu. Així jo vull anar en la mateixa 
direcció de la naturalesa, és a dir, de dins 
cap a enfora. Voldria aconseguir una aproxi-
mació a la naturalesa de la mà de l’home, 
intentant, com feia Gaudí o els Mestres del 

romànic i del gòtic (en els claustres dels monestirs), arribar a Déu emulant la seva 
obra i descobrint aquells secrets imperceptibles.
b) Els colors. Les taques actuals haurien de guiar la meva intervenció. La meva 
intenció seria  poder ser hereu de l’art popular que, amb tanta saviesa, es va aproxi-
mar a la natura a partir d’una policromia fonamentada en els colors propis de 
l’indret. Voldria crear colors inspirats en la llum i els colors del poble de Seurí i del 
paratge que l’envolta: el blanc estrellat dels rajos del Sol contra les teulades de pissa-
rra, la molsa verda, la molsa seca de tons rovellats càlids de gran elegància, etc.
c) La gent de la vall. Aquesta humanitat residual que va saber viure en plena harmo-
nia amb la  natura fins ben entrat el segle XX. Vull explicar l’equilibri de la naturale-
sa amb els  sers vius, tant animals com vegetals; i les eines de treball dels pagesos  del 
poble que van permetre aquest equilibri. Amb el dibuix de les eines vull fer un retrat 
imaginari de la gent que viu a la vall. Les eines els identifiquen i els dignifiquen. Allò 
que se’n diu l’ordre ocult, “The hidden order”. 
d) Un espai de recolliment, meditació i pregària. A partir dels tres elements ante-
riors, propis  de l’equilibri del nostre exterior, voldria aconseguir l’espai que ajudi a 
enriquir el món interior  dels visitants. Fer trobar en els que visitin i visquin l’esglé-
sia, que aquesta circulació de la  naturalesa sigui font de l’equilibri propi de l’amor, la 
comprensió, la compassió, del donar i  percebre, de sentir-se viu. Amb els tons, les 
taques, i el grafisme a les parets voldria despertar  la curiositat del visitant i que es 
faci seva l’obra. Voldria aconseguir l’harmonia que faci de fons a l’objecte principal, 
que estarà penjat al centre de l’absis com a punt culminant d’aquesta  manifestació 
de cerca de Déu a través del contacte íntim amb la natura.

LA TÈCNICA DEL FRESC

La tècnica de la pintura al fresc és la que domina bona part de 
la intervenció artística que es portarà terme. Per a realitzar 
alguns dels elements que acompanyaran l’obra, fonamental-
ment flors i elements vegetals, es proposa també utilitzar 
material sintètic adherible al morter de calç. Finalment, la flor 
central del sostre de l’església, es realitzarà amb terracota i 
porcellana. 

La pintura al fresc: La pintura al fresc com a tècnica, requereix 
el treball conjunt de l’artista i de l’estucador. Aquesta tècnica 
pictòrica es realitza sobre una superfície coberta amb dues 
capes de morter de calç; una de major gruix, amb calç apagada, 
sorra i aigua; i una segona capa, més fina, de pols de marbre, 
calç apagada i aigua. Els pigments s’apliquen sobre aquesta 
última capa, quan encara conserva la humitat. És a dir, obliga el 
pintor a treballar amb rapidesa, i al cap de poques hores de 
l’aplicació del morter. La principal dificultat de la tècnica 
radica en  que no admet correccions, ja que una vegada s’han 
aplicat els pigments, aquests s’absorbeixen immediatament per 
la superfície. A més, el pintor ha d’anticipar el color resultant, 
ja que a l’assecar-se, la tonalitat canvia. 
La pintura al fresc ha estat la tècnica escollida per assegurar la perdurabilitat de 
l’obra i com un tribut als grans mestres del romànic, que van donar llum i color a 
bona part de les esglésies del Pirineu. 

Qui és Santi Moix?

Santi Moix neix a Barcelona el 1960. Als 26 anys viatja a Nova York, on s’acaba 
instal·lant. És un creador polifacètic, que ha treballat en nombroses disciplines: 
escultura, dibuix, pintura... La seva obra és atrevida, enigmàtica, de vegades inquie-
tant. Navega entre l’abstracció i la figuració, ocupant un paper rellevant la natura i la 
relació de l’home amb aquesta. 

Més info: https://www.artsy.net/artist/santi-moix

Calendari d’obertura i guiatges

JORNADES DE PORTES OBERTES:
22 i 29 de desembre 2018 a partir de les 16:30h
Hi haurà 4 torns de visites de mitja hora a les 16.30h, 17h, 17.30h i 18h.
Les visites com a dia de portes obertes seran gratuïtes, però NO inclouen cap
tipus de transport a Seurí.
Les places per torn són limitades a 35 persones i
seran per rigorós ordre d'inscripció i/o arribada. Us podeu inscriure trucant a
l’Ajuntament de Sort (973 620 010)

OBERTURA ESTABLE 
A partir del 2 de març de 2019 (més informació properament en aquesta web)

INFORMACIÓ GENERAL

info@esglesiaseuri.cat
tel. 973 620 010 (Ajuntament de Sort)

Com arribar?

Llavorsí

Rialp

Seurí

La Seu 
d’Urgell

Andorra
la Vella 

Pont de Suert

Vielha

Esterri d’Àneu

La Pobla

de Segur

N-260

C-13

C-28

N-230

C-14

N-260

N-260

N-260

N-145

ANDORRA 

Espot

Taüll

Vall de Boí

Sort

(Pallars Sobirà)

Lleida

Tarragona

Barcelona

Girona

www.esglesiaseuri.cat

Sort

Vall d’Àssua

Llessui

FRANÇA

UN PROJECTE PROMOGUT PER:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Associació 

Veïnal Seurí

B

ISBAT D

’U

RGELL

 

Ajuntament
de Sort

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

© Bisbat d’Urgell. Autor: Elsabeth Produccions 

Foto: Ajuntament de Sort

“Un projecte d’art 

contemporani a 

una església del 

Pirineu”